Pont de Fusta

Antecedents i construcció.

Els antecedents, construcció i problemàtica annexa al règim de concessió de l’explotació del nou pont bastit, que substituí Miralles, es troben recollits en un voluminós expedient de l’Arxiu de la Diputacióde València. Un dels documents, elaborat amb motiu d’un recurs presentat pels concessionaris del pont, fa una síntesi del procés previ a la construcció.

Quan el 1880 es va construir el tram de carretera provincial entre Manuel i Xàtiva (dins l’itinirari aleshores anomenat d’Alzira al Port de l’Olleria), no hi havia cap pont ni d’obra ni de cap classe per travessar el riu Albaida. Del pont de Miralles no en quedava més que un caramull de ruïnes pel riu en diversos punts. El pas es feia amb incomoditat a causa de la gran quantitat de reble acumulat, però no arribava a ser interceptat més que en clares ocasions.

Per això, la Diputació no havia arribat a projectar cap obra, tenint en compte que el caudal solia estar gairebé sempre eixut. Per aquest tram de carretera calia que passes dos rius, l’esmentat i el de Montesa o Canyoles, motiu pel qual hom va acordar l’estudi conjunt d’ambdós ponts, els respectius projectes dels quals foren transmesos el 1884 ala prefectura d’Obres Públiques per tal que n’emetés un informe. Aquest organisme, davant el fort temporal del 4 de novembre i l’augment de cabal de les aigües, retorna els projectes, ja que els considerava insuficicients <<aconsejando a la Diputaciónque tratandose de rios de avenidas torrenciales y de corta duración debería desistir de la idea de construir puentes que resultaran de coste extraordinario, sustituyendo con badenes o pasos provisionales que adaptan muy bien a esta clase de rios que carecen de caudal continuo>>. La Diputaciónadmeté aquest principi i acorda el 1887 l’estudi dels passos provisionals per als rius mancats de ponts que reunissen condicions. Comptat i debatut, s’aprovà el projecte i es realitzaren les obres del gual per a passar el riu d’Albaida. El febrer de 1890 romangué establerta la comunicació.

L’alternativa del gual va mostrar-se tot d’una ineficaç, tal vegada per una modificació del regim ordinari del cabal del riu. Els anys anteriors al 1884 s’havia mantingut gairebé constantment des de l’extraordinari inundació de l’esmentat any, sovintejaren les grans revingudes. Per això, en el decurs de quatre o sis anys, el regim ordinari de cabal no baixava en èpoques d’estiatge de 0,4 a0,5 md’aigua, i arribava a assolir, d’octubre a maig, 0,7 i 0,9 m.

Aquest fou el motiu pel qual diversos particulars construïren de la seua butxaca un pont de fusta amb suports de pedrimorter, aprofitant les restes del pont de la Viuda. Hicirculà gairebé tot el transit fins a octubre de 1899, quan una forta riuada enderroca l’obra i es talla les comunicacions. Els mateixos particulars sol·licitaren a la Diputacióuna concessió per a bastir un pont definitiu sobre les restes dels anteriors, anunciada al Boletin Oficial de la Provínciade Valencia, el setembre de 1900.

El projecte d’obres de construcció del nou pont i també les tarifes d’explotació annexes a la concessió, els aprova la Comissió Provincialen la sessió de l’11 d’abril de 1.901. La construcció i l’explotació havien de ser dutes a terme sense subvenció dels fons provincials en un terme de setanta anys. De mes a més el concessionaris s’obligava a canviar durant el termini dels vint darrers anys la fusta que formava l’armadura o part principal del pont per una estructura de ferro. L’obra restà enllestida i el pont obert al públic el febrer de 1.902 i el seu cost va ser de 150.000 pessetes.

Es tractava d’un pont mixt amb una estructura en que es combinaven el ferro i la fusta i tenia 3 metresd’amplària, dimensió que la comissió que n’aprova el projecte va considerar suficient, ja que si hagués estat major hauria implicat  una versió mes forta. De mes a mes, la Diputacióhavia donat igual amplària al pont que alçava en les mateixes dates a Castelló de la Ribera. Ambpilars de llambordes i tallamars de pedra picada, el pont de tenia vuit buits, sis de 15m i els extrems de 9,30 i 13,10 mrespectivament. Cadascun dels trams, el formaven dues bigues de fusta armades per dues bieles de fosa i un tirant de ferro, que sostenien les biguetes de fusta sobre les quals anaven muntants i al damunt un paviment de fusta per on passava el transit rodat sobre dues fuixes de palastre. Els passejos i la barana eren de fusta.

Aquest pont experimentà una modificació el 1910, en data anterior a la prevista per concessió. Va consistir bàsicament en la substitució dels trams, que passaren a ser, no mixtos, sinó totalment metàl·lics. D’aquest pont no en queden actualment més que els pilars ja que la sola, la van desmuntar.

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31